|
Cidaris sp. (LESKE, 1778).
Les pues d'eriçó de mar solen ser
molt comuns i abundoses en el Pliocè de la Mediterrània, la
seva conservació és possible perquè el material que
estan fetes fa que la seva fossilització sigui propícia, ja
que tenen enla seva estructura calç que en fossilitzar-se cristal·litza
i fa que la seva conservació sigui l'òptima. No així
els seus cossos, que són d'un material més tou i fa que la
seva fossitlització sigúi més difícil, que no
impossible, doncs també es poden trobar plaques del seu cos fossibilitzades.
|
